Desallotjament de la Universitat

Per tal de fer la última entrada en aquest blog en el marc de l'assignatura de "Pedagogia Internacional" vull tractar una notícia que va ocòrrer just fa uns dies a Barcelona.

Tot i que no s'ha fet gaire ressó, alguns alumnes i professors de la Universitat de Barcelona han estat defensant els seus drets i demostrant el seu descontent contra les retallades pressupostàries en educació.

Per demostrar la seva postura davant aquests fets, van decidir manifestar-se al recinte de l'edifici històric de la universitat al centre de Barcelona.  Es tractava d'una manifestació d'opinions força pacífica, però tot i així, els Mossos d'Esquadra van decidir desallotjar els estudiants i professors (entre 60 i 80) que es trobàven allà per segona nit consecutiva dormint.

Les principals queixes, segons la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP) que es tenien eren:

• Les retallades de pressuposts previst per aquest any a la UB.
• Rebaixa de personal docent i investigador de 2.4 milions d'euros
• Rebaixa de personal administratiu i de serveis de 1.6 milions d'euros. 

Segons un comunicat de la Universitat seguiran dialogant amb els diferents agents que hi estan implicats per poder evitar aquestes retallades que cada vegada sembla que ens ofegaran més. Diu així:  

"Davant la no acceptació de les vies de contacte i aproximació iniciades des de dijous, la violència exercida en l'impediment del Consell de Govern, la infructuosa negociació feta per la unitat de mediació dels Mossos d'Esquadra i la presència de persones externes a la Universitat, els cossos de seguretat públics han procedit al desallotjament pacífic del grup de persones que ocupaven el vestíbul principal de l'Edifici Històric de la UB per tal de recuperar la normalitat i protegir el patrimoni universitari.L’equip de govern de la UB, tal com ha manifestat en reiterades ocasions, comprèn i comparteix les preocupacions sobre la situació actual de la universitat pública i continuarà reivindicant i defensant uns recursos suficients per a la Universitat, la prioritat del capítol de personal, i l’accés i la continuïtat en els estudis universitaris sense que la restricció econòmica sigui un obstacle insalvable.La UB torna a reiterar la voluntat de diàleg constant amb tots els actors vinculats amb la Universitat en un context que presenta grans dificultats econòmiques."

Com es trobarà el panorama educatiu dins d'aquí uns anys? De moment es donen moltes reformes i poques apostes per ella!

Aprovació de la Llei Wert

Si la setmana passada publicava al blog que la Reforma Wert havia estat aplaçada perquè encara s'havien de pulir alguns aspectes (sobretot econòmics), just ahir el Consell de Ministres va acabar aprovant la Llei Wert, tot i les posicions contraries que encara s'estaven donant.

Després d'haver estat modificada molts cops, ja ha estat aprovada i per tant, m'agradaria destacar algunes de les reformes que d'aquesta nova llei es derivaran:

• Totes les comunitats han de fer les seves classes en castellà. En el cas de Catalunya, tots els alumnes que vulguin estudiar en castellà podràn. Pagaran els professors els ministres i, es descomptarà de la financiació de Catalunya. (5000€ per alumne)
• A partir d'ara, a final de cada etapa educativa els alumnes hauran de passar diverses proves de nivells per a poder accedir a cursos superiors.
• Desapareix el curs de 4rt d'ESO com l'enteníem abans. Ara es concep com un crus preparatori de FP o batxillerat. 
• Desapareix l'Educació per a la Ciutadania. 

Cal tenir en compte que la LOMCE encara portarà més polèmica i que encara hi ha molta oposició a comunitats com Catalunya, País Vasc i a totes aquelles on governa el PSOE.
Unes de les mostres més visibles que estàn actualment a la xarxa deixen molt clar el descontent de la majoria de la població i, sobretot, de persones compromeses en l'educació.

Fonts d'informació: 

http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/wert-reta-govern-con-imposicion-del-castellano-como-lengua-vehicular-2393274

http://www.lavanguardia.com/politica/20130517/54373594899/consejo-de-ministros-aprueba-lomce.html

Reforma Educativa: La llei Wert.

Aquesta setmana hem estat presents d'un fet una mica peculiar que s'ha anat donant al llarg de diferents manifestacions o protestes: les classes universitàries es donen a l'aire lliure.

Fins aquí tot sembla normal, però el fet que ha creat que aquesta notícia rebés tanta repercussió és que el professor encarregat d'impartir aquesta classe a l'aire lliure no era ningú més que Juan Pablo Wert, el germà de l'actual Ministre de Cultura, José Ignacio Wert. "Wert contra Wert"

Just dos dies després d'aquest cop per al Ministre de Cultura, s'ha fet públic l'aplaçament per part del Govern de la Llei Wert. En aquest cas, s'assegura que s'aplaça ja que no volen que la població exploti més, ja que durant tota la setmana s'han anat donant moltes jornades de vaga i de moltes manifestacions. 

També es demana al ministre que acabi de formular adequadament el text, ja que hi ha alguns elements que eviten que hi hagi un consens entre les parts i també donar resposta a les problemàtiques que presenten actualment les llengües i la religió. 

Serà aquest el fi de la reforma educativa Wert? 

Principals fonts d'informació: 

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/05/07/actualidad/1367927212_133455.html

http://www.diariodemallorca.es/nacional/2013/05/07/diferentes-visiones-hermanos-wert/843816.html 

http://www.eldiario.es/sociedad/Gobierno-Wert-evitar-estallido-social_0_130537794.html

"Las universidades catalanas tienen más de 3.000 alumnos morosos"

Per a l'entrada d'aquesta setmana, m'he decantat per una notícia del dos de maig del diari El País.

En aquest article, s'explica que molts dels alumnes que han anat seguint el curs a diverses universitats catalanes, han hagut d'optar per deixar les seves titulacions ja que no poden fer front a les matrícules o taxes.

Després de l'augment del 67% del preu de les matrícules, i que s'hagin canviat els requisits per a poder tenir una beca d'estudis, han fet que molts d'estudiants no puguin acabar les seves titulacions, o bé intenten demanar ajudes a altres institucions per tal de poder fer front a aquests pagaments.

Realment, les matrícules són molt cares i, amb els temps que còrren, no tothom s'ho pot permetre com abans. El que més m'ha sobtat d'aquesta notícia és que posa més importància en que les universitats estan preocupades per no rebre mai els diners que aquests estudiants deuen, a intentar trobar possibles solucions per fer que tots puguin seguir els seus estudis i deixar en segon pla el tema econòmic. Tot i que a la UB, la UAB i la URV han intentat fer una repesca de tots aquests estudiants que no han pogut pagar les matrícules, tot i que sembla que no són suficients per tots els casos que s'estan donant.

També cal comentar que la URV és la única que deixax anul·lar la matrícula sense haver de pagar una sèrie de costs. Realment la situació està complicada i cada cop més... El problema quan no pagues la matrícula és que es perden tots els drets administratius, es pot seguir anant a classe i fer els exàmens, però no es posen les notes a les actes, per tant, no es pot fer una matrícula l'any següent ni rebre cap títol ni certificat. Així doncs, en quasi totes les universitats, si et vols tornar a matricular has de pagar la matricula de l'any passat i la del pròxim any.

Amb aquestes mesures i la situació actual, tornarem a reviure un sistema educatiu el·litista?

Font d'informació: http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/05/01/catalunya/1367425149_462255.html

Estudiar a Suècia: sistema públic, gratuït i de qualitat.

Avui parlaré del sistema educatiu de Suècia. Tot i que no es posa gaires vegades d'exemple, el sistema educatiu de Suècia és un dels millors junt amb Finlàndia, Holanda i Bèlgica.

Per destacar-ne alguns dels punts més curiosos, veiem que:

• La despesa en educació que fa Suècia és un dels més elevats de tots els països occidentals, 7’3 del PIB, mentre que Espanya només un 4’3, a Estats Units un 6’9 o a Portugal un 4’9.
• La majoria d’alumnes es troben a l’etapa de primària (61%), un 20’2% a Secundària i un 18’9% a l’etapa superior.  Així doncs, veiem que el seu sistema és d’escolaritat obligatòria llarga (dels 7 als 16 anys) que es divideix entre primària (dels 7 als 13 anys) i secundària (obligatori de 13 a 16 o postobligatori de 16 a 18 segons l’etapa). També hi ha guarderies a nivell preescolar dels 4 als 7 anys.

• A Suècia treballen a primària el 63,4% dels professors, en Secundària el 19,1% i en Educació Superior el 17,5%. Aquest model d'escola va portar canvis en el currículum que va passar de ser comú i controlat per l'estat a un currículum molt més obert en el qual els sindicats de professors, els pares i els grups polítics locals poden influir en l'escolarització.
• Els seus professors tenen un nivell de formació dividit en quatre graus: educació infantil, primària, secundària o secundària superior, però igualment es té en compte la formació inicial i la formació permanent.
• El seu és un sistema descentralitzat fins al nivel de municipi, és a dir els diferents pobles tenen poder de decisió total sobre el sistema educatiu.

 Però el que més sorprèn d'aquest sistema és el seu financament i pecualiaritats que queden molt ben definits en aquest vídeo, on es fa una comparativa entre el sistema educatiu a Espanya, Turquia, Hong Kong, Corea del Sud, Grècia i França:  http://www.tv3.cat/videos/4552192/Estudiar-a-Suecia

Tractament Integrat de les Llengües

Després de molts debats, sembla a ser que el projecte de deret del tractament integral de llengües (TIL) s’aprovarà durant aquest més i s’aplicarà el pròxim curs escolar.

Segons en conseller d’Educació, Cultura i Universitats, Rafael Bosch, aquesta mesura s’anirà aplicant progressivament i considera que tots els professionals es troben capacitats per a fer-ho.

Tot i així, es considera que 1.300 professionals s’hauran de formar en una tercera llengua per a poder augmentar la seva capacitat lingüística, ja que ara serà obligatori acreditar ens nivells B2 o el C1.

En aquest cas, es pretén que els alumnes tinguin més hores d’anglès, intentant fer un equilibri entre castellà i català, suposadament, per equilibrar-ne l’ús i la convivència entre llengües.

Encara manca que l’administració consideri quins són els percentatges que s’han d’utilitzar en les assignatures en cada llengua. És tant complicat que una mateixa assignatura s’haurà de treballar des de diferents llengües. No és aquest un indici de confusió entre els alumnes? Treballar en català o castellà una assignatura és més normal, que no en una mateixa assignatura haver de treballar dies en català, dies en castellà i altres en anglès...

Actualment, encara no hi ha uns percentatges tancats, però es preveu que es farà un 30% d’ús de cada llengua a cada matèria. Els percetntatges que sobrin del que es decreti quedarà en mans de cada centre, per tant, es deixa una mínima autonomia als centres.

Realment, quins seran els beneficiaris d’aquestes noves lleis? Podran tots els professionals adquirir els nous títols de llengües abans del curs que ve? Podran els alumnes adaptar-se a aquesta nova realitat?

Encara hi ha molts d’interrogants sense resoldre, i tot i així, la llei segueix endavant...

Fonts consultades: 

http://www.racocatala.cat/forums/fil/172584/centenar-centres-recullen-firmes-contra-decret-llenges-illes-balears-pitises

http://www.menorca.info/menorca/469203/decreto/tratamiento/lenguas/aprobado/consell/govern/mes/aplicara/proximo/curso

http://www.mestresiprofessors.cat/controladors/frontoffice.php?Popcio=fitxa_not&id=405&fil_tema=2 

Llibres en modalitats insulars del català

Després de veure la polèmica que hi ha ara a Catalunya ara que es vol implantar l’ensenyament en llengua castellana, a les Illes Balears tenim un debat una mica similar. Fa quatre dies exactament sortia aquest article al Diari de Mallorca, al Diari Menorca i a Última Hora: 

http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2013/04/10/proximo-curso-habra-libros-texto-modalidades-insulares-catalan/837985.html

http://www.menorca.info/balears/469103/bauza/anuncia/libros/texto/disponibles/balear/curso/

http://ultimahora.es/menorca/noticia/noticias/baleares/bauza-promete-circulo-balear-libros-texto-balear-proximo-curso.html

Des de sempre, les persones residents a les illes hem vist que el nostre dialecte mai es tenia en compte i no se’n podia fer ús en àmbits legals, educatius, polítics,... Doncs bé, després d’haver rebutjat la possibilitat de fer totes les classes amb castellà, com es vol implantar a Catalunya, els residents a les Illes Balears, han considerat que ara és el moment oportú per reivindicar els seus drets i intentar donat estacada al català i castellà com a llengües oficials del territori, intentant que el “balear” (menorquí, mallorquí i eivissenc) prenguin més importància i valor del que té actualment.

Degut a una promesa electoral de l’actual president de les Illes Balears, Ramón Bauzá, s’han iniciat les beques a les editorials per tal d’editar els llibres de text de les escoles en idioma balear, i no en català o castellà com fins ara per promoure i apropar expressions típiques balears a les noves generacions per evitar la seva mort en l’oblit.

Realment aquesta nova iniciativa ha sorprès molt tothom, considerant que la llengua balear, de moment, no existeix, sinó que es tracta d’un dialecte del català estàndard.   

Així doncs, realment cal fer tot aquest desemborsament econòmic (75.000€) per crear uns llibres que com a mínim, es faran servir dos anys i seran obligatoris per tot l’alumnat des de primer de primària fins a segon de batxillerat que probablement no tindran sortida?

Realment, hi ha moltes raons polítiques que promouen aquesta nova iniciativa però, estan tots els balears d’acord amb aquesta nova actuació del govern?

El futur de l'educació

Avui faré una entrada una mica diferent. No em centraré en cap article, ni llibre, ni tampoc cap vídeo. Aquesta setmana, parlaré d'una conferència que es va fer el passar divendres al meu poble, Es Migjorn Gran.

Es Migjorn Gran és un petit poble de 32 km² del centre meridional de Menorca (Illes Balears) d'uns 1409 habitants.

Per poder explicar una mica amb més deteniment el context on ens situem, he realitzat un petit vídeo on pretenia mostrar alguns dels racons més bonics del meu poble i també algunes de les cales o paisatges més visitats que tenim a l'illa de Menorca: https://www.youtube.com/watch?v=N1pQb71zdeE 

Un cop situats, m'agradaria explicar que aquesta conferència tractava temes prou interessants com són el serveis socials, diferents escoles, el poliesportiu i la biblioteca d'aquest poble.

Concretament, en aquesta conferència es va tractar el tema de com es racionalitzaria l'administració pública del nostre poble. Com a conseqüència de les retallades que s'esperen, el nosatres poble es veuria afectat en molts de sentits, des de no tenir una oficina de correus al poble, fins a la pèrdua dels serveis socials, de l'escoleta infantil de 0 a 3 anys, de l'escola de música, del poliesportiu i de la biblioteca.

Des del meu punt de vista, hi ha moltes altres coses que es podrien veure afectades per causa de la crisi, o per falta de recursos per part de l'administració pública. Tot i així, es decanten per a treure recursos realment necessàris en un poble com el nosatre com són els anteriorment citats. 

Tenint en compte que som un poble amb una població realment envellida, quin serà l'efecte de tancar el centre de dia per a persones grans? com es podran valdre les persones grans que necessiten ajuda a casa? on hauran de portar els pares els seus fills de 0 a 3 anys? A Mercadal? Ferreries? Tenint en compte que som el poble de Menorca, amb una de les millors bandes de música, on hauran d'estudiar els joves musics si ara tanquen l'escola de música de tota la vida? Després d'haver ampliat i millorat el poliesportiu, cal ara que està en marxa, tancar-lo? Què passarà amb tots els documents històrics que es guarden en exposició a la biblioteca de Migjorn? On hauràn d'acudir els nens i nenes que setmanalment van a buscar llibres per a la lectura?

Realment han anat a retallar allà on més ens cal. I és que, des del meu punt de vista, aquestes retallades en educació, en aquest cas, intel·lectual, músical i infantil, no fan més que empitjorar l'educació de  futures generacions i desvirtuar tot allò pel que els migjorners i migjorneres vam haver de lluitar molt. 

Esperem que realment aquesta conferència hagi pogut obrir els ulls a una població molt adormida, que viu molt lluny de conèixer la realitat que ens envolta, i considerin que aquestes només són una de les mesures que ens afectaran mica en mica, de cada cop més. 

Això només ha començat... què podem esperar d'un futur que ens ofega mica en mica?

La educación, una profesión con futuro.

Després de llegir un article titulat “La educación, una profesión con futuro” de Damian Dovarganes, AP m’agradaria destacar que:

-          Sempre ha existit la necessitat de l’educació: com es comenta en aquest article, antigament va sorgir l’educació per la necessitat que hi havia de transmetre coneixements populars a totes les generacions.

-          L’educació és la clau per a la supervivència i el creixement de la humanitat: relacionat amb el punt anterior, es considera que gràcies a aquesta transmissió de coneixements, s’ha donat una complexitat dels processos d’ensenyament-aprenenetage, que han modificat les capacitats de les persones. És a dir, gràcies a l’educació, l’aparell cognitiu s’ha anat desenvolupant al llarg del temps.

-          Les TIC no poden substituir els docents: segons l’article es preveia que els docents deixessin d’existir, per donar peu a les possibilitats de la tecnologia en l’educació.

-          El paper del professorat no està desvalorada o en un mal moment: en aquest cas, en l’article es considera que molt lluny de ser substituïts per les noves tecnologies, es considera que l’educació i els seus docents passen per un procés de recuperació:
“Por lo tanto, es necesario analizar, aunque sea brevemente, este retorno firme de la profesión docente tras un período oscuro en el que los/las responsables en todas partes se tomaron la libertad de recomendar una “MacDonaldización” de la educación, especialmente en los países más vulnerables, y estaban estudiando la posibilidad de imponer una “producción” masiva de docentes en perjuicio de criterios esenciales de competencia y calidad.”

Des del meu punt de vista, no és cert que hi ha una millora de l’educació. Ni tan sols considero que hi hagi una millora en la situació dels docents, ni tampoc una revalorització de l’escola.

Aquest fet em porta a qüestionar-me el tipus d’informació que va motivar a fer aquest article al seu autor, en un moment com en l’actual, on es el ministeri d’educació rep diverses retallades severes, que deixen a molts professionals al carrer, a nens i nenes en edat d’escolarització obligatòria en aules massificades,...

Quina és la font d'informació que potencien articles com aquest? 

http://worldsofeducation.org/spa/magazines/articles/114

"La educación debería liderar el cambio"

En aquest cas, he escollit una entrevista que va tenir el diari "El Confidencial" amb el Claudio Naranjo, un psicòleg xilè , que és un dels representants més importants de l'humanisme contemporani. 

Durant aquesta entrevista, Naranjo explica que actualment les persones estem patint i molts cops no en som conscients. És per això que sorgeixen depressions, malalties psicosomàtiques, pèrdua de la motivació i el sentit de la vida. Des d'aquesta visó psicològica de les persones, és des d'on ens fa entendre que un canvi és possible i necessari. En aquest cas, s'aposta per un canvi personal i un canvi cap a una nova educació. 

Naranjo afirma que per canviar el món hem de canviar l’educació, en aquest cas considera la institució més antiquada és l'educació, l'escola. Avui en dia l'educació ja no té tanta importància com abans, ara l'educació està al servei del poder i de les empreses. És per això que molts cops l'educació vol individus dormits, que segueixin masses sense molestar. No en som conscients, perquè hem estat educats d'aquesta manera i no ens ho havíem plantejat mai, i ja no volem anar més enllà com hauria de ser, sinó que ens conformem en saber allò que ens diuen que hem de saber.

Per altra banda, per molt que critiquem el sistema educatiu tal i com el concebem actualment, som els principals culpables de que aquest segueixi funcionant i en actiu. 

Per tant, l'única cosa que ens podria ajudar a resoldre els nostres problemes és un canvi de consciència diferent del que ens ha creat. Per tant, hauríem de ser els primers en lluitar per aquest canvi. Si l'educació canvia, si és que canvia, serà perquè canviaran els individus. Així doncs, decideix fer una comparació entre el nostre sistema educatiu i un vaixell que mica en mica va naufragant: 

“El colapso del sistema es nuestra única esperanza para construir algo mejor. No debemos preocuparnos por que se hunda o no el barco, debemos preocuparnos por encontrar el barco salvavidas”.

Què podem fer nosaltres per crear un nou sistema? Fins quan resistirem en aquest vell vaixell? Podrem crear-ne un de nou? Serà capaç d'adaptar-se?

Actualment, sabem que el sistema educatiu és una organització cada cop més cara i complicada, s’està fent un gran negoci en relació a l’educació. Les reformes no miren per millorar la qualitat educativa, sinó per millorar el sou d’aquells que viuen de l’educació.

Tot i que hi ha moltes persones que es preocupen per l’educació, molts cops encara s’oblida quina és la finalitat màxima de l’educació i no ofereix el que realment es reclama. Per tant, tal i com vaig comentar en la publicació anterior, actualment, l’educació es tracta d’una fàbrica que crea persones que puguin entrar al món laboral tal i com les volen les diferents empreses.

És cert que l’escola ha aportat molt a la societat, ha reduït l’analfabetisme, en alguns casos ha compensat les desigualtats socials i ha intentat preparar les persones per un futur. Tot i així, també ha ajudat a difondre només un únic plantejament i ha separat aquells que han fracassat a l’escola i els que tenen algun títol. Realment, aquesta no era la utilitat principal de l’educació, alguna cosa falla. Tot i sabent-ho, seria possible desmuntar l’escola tal i com la coneixem?

http://www.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/2013/03/03/ldquola-educacion-deberia-liderar-el-cambio-pero-es-la-institucion-mas-obsoletardquo-115908/

L'educació per competències

“LA EDUCACIÓN POR “COMPETÉNCIAS” Y EL NEOLIBERALISMO” 

En aquest article d’anàlisi de Natalia Buacio, una periodista, ens parla sobre l’educació per competències, considerant que aquesta no és més que un nou invent del neoliberalisme que potencia una visió totalment mercantil o comercialitzada dels alumnes. 

Segons Buacio, actualment es prioritza el “saber fer” i ja no s’avaluen els coneixements dels que disposen els estudiants, sinó allò que saben fer i com es comporten: responsabilitats, eficiència, iniciativa, treball en grup,... dividint l’educació en tres grans pilars: el saber ser (comportaments), saber fer (habilitats) i els sabers (coneixements). 

Un cop feta aquesta divisió, s’haurien de crear tres nivells diferents per tal de veure quin és la profunditat de l’adquisició d’aquestes competències: competències bàsiques, competències genèriques i competències específiques segons el domini que es tinguin d’aquestes. Per tant, podríem estar davant d’un model d’educació que només promogui l’ocupabilitat dels seus alumnes, obligant-los a adquirir les formes que ara són necessàries per a la societat?

És cert que l’educació en competències es basa en el constructivisme pedagògic?

Segons l’autora d’aquests text, no. Encara que molts cops es considera que l’educació en competències no és més que el constructivisme pedagògic de Piaget, Vygotsky i Freinet, amb els arguments que aquí es plantegen, es veuen les diferències clares d’aquestes dues concepcions teòriques de l’educació. 

Per tant, és totalment erroni creure que realment l’educació en competències té en consideració el constructivisme pedagògic de Piaget i Vygotsky, perquè no comparteixen ni objectius, ni metodologies ni tampoc visions similars de la realitat. 

Quins són els principals beneficiats de l’educació per competències?

Segons es reflexa en aquest article, hi ha una creença de cada cop major que considera que hi ha molts d’interessats en l’educació en competències. 

<<En mundo marcado por la crisis económica y social, la injusticia, la desigualdad, la discriminación, la corrupción generalizada, no es muy conveniente para las clases dominantes que los estudiantes reflexionen sobre la realidad. Es mejor atiborrarlos de la falsa idea de que si hablan inglés y saben manejar una computadora, se habrán salvado del desempleo y la miseria.>>

Es considera que les competències no formen treballadors especialitzats o professionals en àrees específiques, sinó que crea assalariats dúctils, que siguin capaços d’adaptar-se a totes les circumstàncies que es puguin donar, per tant, que sigui útil. En aquest cas, es pot fer referència a Karl Marx, quan considerava que el treball concret, es podia transformar en treball abstracte (capitalisme). 

Així doncs, el que es pretenia era que no importava la capacitat del treballador per a crear un producte, sinó que s’havia de donar més importància al domini d’una sola tècnica o habilitat personal, simplificant els processos laborals i una divisió social de cada cop més evidents (taylorisme i fordisme) per minimitzar costos de mà d’obra, augmentant la plusvàlua i l’enriquiment de les empreses. 

Per tant, es considera que l’educació per competències es impulsada pel Banc Mundial, que pretenen que empobrir la classe treballadora, amb els treballs precaris actuals i els salaris baixos que hi ha actualment.

Hem de tenir en compte que “competències” és un concepte d’empresa, que es relaciona amb competitivitat, productivitat i força de treball per capital. Un altre gran interessada segons l’article és l’OCDE, que pretén reformar el marc de l’educació a tota Europa per aconseguir unes competències bàsiques necessàries pel desenvolupament de les nostre vides personals, ciutadanes, cohesives socialment i l’ocupabilitat. No hi ha res més enllà del treball? Perquè actualment, en un moment de dura crisi econòmica, es prioritza l’èxit del mercat i de les empreses i es deixen tant en evidència a les persones? Si es pretén que mitjançant l’educació les persones augmentin la seva ocupabilitat, perquè els diplomes i títols ja no tenen un pes concret en el currículum dels treballadors, i passen a ser una simple competència més?

http://edicioncuyo.com/novedades/index/la-educacion-por-competencias-y-el-neoliberalismo

Changing paradigms

Per l'entrada d'aquesta setmana he escollit un vídeo de Sir Ken Robinson, (Liverpool, Anglaterra, 1950) educador, escriptor i conferenciant britànic expert en creativitat, ensenyament i recursos humans.

En aquest vídeo tracta el tema del canvi constant dels paradigmes, fet que afecta de ple en l'educació.



Segons Sir Ken Robinson hi ha dos motius o factors principals per a entendre aquests canvis:

1. Econòmics: les escoles d'avui en dia es preocupen per saber com hem d'educar als nens i nenes perquè trobin posteriorment el seu lloc en l'economia del segle XXI. Irònicament, no ens podem aventurar a preveure l'economia més enllà d'una setmana.
2. Culturals: com podem educar als nens i nenes per a que tinguin una identitat cultural en comú? (globalització)

En aquest cas, es fa una crítica perquè es vol arribar al futur d'aquestes noves generacions utilitzant els mateixos recursos dels que disposàvem i fèiem servir en un passat. Això inclou alienar les persones que no veuen del tot clara la utilitat de l'escola.

Des de sempre, ens han educat amb l'idea que, si t'esforces al màxim, obtens unes bones qualificacions i et gradues a la universitat, no has de tenir problemes per a trobar una bona feina. El tema és que actualment, una titulació ja no és garantia de treball, encara que, potser, ajuda. 

Aquest assumpte es pot explicar tenint en compte quan es va crear el nostre sistema educatiu així com el coneixem. Abans hi havia la possibilitat d'estudiar, però només amb els jesuites i pagant altes sumes de diners. L'educació com la coneixem, es va crear en una altra època, concretament al segle XIX durant la Il·lustració. Aquesta educació estava pensada per a tothom, de manera gratuïta i obligatòria, tot i que moltes persones no hi estaven gens d'acord, considerant que s'havien de mantenir les classes socials com fins llavors, sense obrir portes a les persones de grups més baixos. 

Aquest sistema es centra totalment en les habilitats acadèmiques o intel·lectuals de les persones, separant aquelles persones bones de les dolentes.

Actualment, es reben moltes queixes de la falta de concentració o interès de l'alumnat, però hi ha molts corrents que consideren que això es deu a la gran quantitat d'informació de la que disposem i que l'educació, veient els canvis de paradigmes i els canvis que s'estan produint en societat, no s'ha pogut adaptar tant ràpidament a la nova realitat. Tots hem de seguir el mateix patró. 

Per altra banda, veiem com el paper de les arts cada cop és menys valorat. Allò que ens ajuda a veure les coses des d'altres visions o ens ajuda a sentir-nos vius, que ens desperta, queda ocultat sota allò que ens fa estar estàtics durant diverses hores al dia, amb posició fixa, en silenci, i alienant-nos com a persones. 

Un altre element que es critica del sistema educatiu actual és la divisió de les persones segons les edats, sense tenir en compte les seves necessitats o bé les seves capacitats d'aprenentatge, que no sempre han de seguir un patró segons l'edat de cada persona. Finalment, sembla que es tracti d'una cadena de fabricació on, l'únic que importa és "en quin any vas ser fabricat".

Realment, tots aquests temes han estat tractats per molts professionals, però quasi mai es troben alternatives o noves idees per a canviar aquest sistema educatiu que realment siguin útils. En aquest cas, Sir Ken Robinson considera que s'han de canviar les capacitats humanes, i entendre que, si realment treballem millor en grup, no és gaire normal que finalment ens separin com a individus aïllats dels demés per fer les feines, on després de la nostra experiència acadèmica es decidirà si realment valem per aquest sistema o no.

Considero que encara que és un vídeo una mica breu i ràpid, tracta molts d'aspectes importants a l'hora de considerar noves reformes o nous sistemes educatius que ajudin a noves generacions a créixer de forma diferent i molt més satisfactòria que fins avui en dia.

Igualment, considero que totes les crítiques són molt encertades, però trobo a faltar moltes respostes. 

Sabent que l'educació és una gran arma pel canvi social, perquè no en fem un ús correcte?

“Compartir para transformar”

En aquest article, “Compartir para transformar” La innovación y la calidad salpican el sistema educativo, pero, ¿qué hay que hacer para que lo inunden?, extret de Cuadernos de pedagogía. Nº 431, febrero de 2013 es planteja què hauria de canviar per a poder implantar realment els canvis que es preveuen en el sistema educatiu.

En aquest cas, Lourdes Martí Soler, directora de Cuadernos de Pedagogía comenta alguns dels aspectes que ella considera que s’haurien de tenir en compte  a l’hora de crear innovacions per al sistema educatiu, perquè molts cops aquests no s’acaben d’implantar com estava previst o no tenen la repercussió que s’havia esperat.

Després de la lectura de molts d’articles, considera que pot fer un resum simple sobre cinc dels aspectes que considera que repercuteixen a l’hora de poder innovar i millorar la qualitat del nostre sistema educatiu. Aquestes són:

1.       Falten espais i temps per a compartir: Actualment ja no existeixen o ja no es fa tant d’ús als centres de professors, on s’aprofitaven aquests espais per a poder intercanviar en xarxa diferents dinàmiques o coordinacions que abans es donaven entre professionals. Actualment, considera que aquests intercanvis es realitzen de forma virtual mitjançant les xarxes socials, degut a les retallades que han tret hores de coordinació entre docents i centres. Així doncs, cal tenir en compte que el resultat, poques vegades pot ser el mateix. Un altre aspecte que s’hauria de tenir en compte és la dificultat d’aconseguir espais i temps on puguin coincidir tots els professionals implicats directament.

2.       Falta actitut de valoració pedagògica: Portem un ritme de vida tant accelerat que pocs cops analitzem què ens funciona y què no funciona. Així doncs, no tenim en compte perquè alguns cops caiem en l’error de pensar que nosaltres no fallem, sinó que fallen els nostres alumnes, sense tenir en compte que, probablement, en la nostra tasca, no ho preveiem tot. Hauríem de poder veure quines experiències ens funcionen, per tal de poder-les transformar i millorar al llarg del temps.

3.       Falta una idea de territori i de col·laboració intercentres: La por actual que hi ha ara a la competència, o la sensació que s’ha de competir, fa que perdem les ganes de compartir amb les persones que ens rodegen aquelles bones pràctiques que podrien ajudar a la comunitat a adaptar-les a les seves necessitats i millorar igual que nosaltres. En relació al punt anterior, tenim por a l’error, no volem que els altres ens superin, no admetrem que ens equivoquem, no voldrem que els altres sàpiguen que ens equivoquem, però tampoc voldrem compartir la “fórmula del nostre èxit”

4.       Falta una formació inicial per rompre inèrcies: com se’ns ha comentat molts cops al llarg de la carrera, sabem que el nostre sistema d’ensenyament, molts cops té relació amb la forma amb la que vàrem aprendre nosaltres, sense donar gaire importància al desenvolupament integral de les altres persones. Així doncs, perdem la visió que un canvi és possible i podria ser beneficiós. Sobretot a les facultats d’ensenyament s’hauria de vetllar perquè els nous docents tinguin el propòsit de canviar i rompre inèrcies del passat.

5.       Falta de motivació dels docents. Cal un nou estatut de Funció Pública Docent: aquest factor és reconegut socialment. El fet que es vagi reduint el pressupost per a l’educació pública, fa que molts docents ja no tinguin les mateixes ganes de treballar. Igualment, hi ha poques convocatòries per a oposicions i 5000 interins ja no estan a l’aula.

Així doncs, fent repàs a aquests cinc factors, considerem que és necessari un canvi a curt termini per a que l’educació millori la seva situació actual i que el futur del nostre país pugui millorar mica en mica gràcies a les noves generacions que es beneficiïn d’aquests nova educació i visió del món: “Un nou món és possible”

Inici de curs

Bon dia,
Em dic Júlia Toral Sales, soc estudiant del Grau de Pedagogia de la Universitat de Barcelona.

He creat aquest blog, ja que una de les tasques que se'ns han encarregat a la primera sessió de la nova assignatura "Pedagogia Internacional" del segon semestre del quart curs de pedagogia. és la creació d'un blog com aquest on haurem d'anar explicant setmanalment què hem fet a classe o bé, comentar alguna notícia d'actualitat en relació a l'assignatura.

En aquesta sessió es va explicar què es treballaria en aquesta assignatura, quina metodologia es faria servir i com seria l'avaluació de la feina feta. 

En aquesta primera entrada, la veritat és que no puc compartir gaires coses encara perquè  acabem de començar i encara no tinc una opinió molt sòlida d'aquesta assignatura. El que sí que puc avançar és que aquesta és una assignatura que ens portarà molta més feina de la que havíem pensat i que ens obligarà a pensar, a diferència de moltes de les assignatures que hem anat cursant al llarg d'aquests quatre anys. 

El segon dia de classe vam començar a treballar en el taller que està previst per cinc sessions més al llarg del segon semestre. Durant aquestes sessions haurem de seguir una convocatòria internacional per un projecte de comparació amb possible premi o subvenció. És a dir, en grups creats aleatòriament haurem de crear un informe de projecte de recerca breu que deixi clar què volem investigar, perquè ho volem investigar, la utilitat de la nostra recerca i, finalment, fer un pressupost del que ens costaria aquest projecte. 

En nostre grup ja té una mínima idea del que vol treballar, però encara estem pendents de buscar més informació per poder comprovar si seria una recerca útil i si és un tema on puguem trobar tota la documentació que necessitarem. Abans del 6 de març ja ho haurem concretat. Mentre tant, seguirem amb les classes!

Esperem que vagi bé...!