En aquest vídeo tracta el tema del canvi constant dels paradigmes, fet que afecta de ple en l'educació.
Segons Sir Ken Robinson hi ha dos motius o factors principals per a entendre aquests canvis:
- Econòmics: les escoles d'avui en dia es preocupen per saber com hem d'educar als nens i nenes perquè trobin posteriorment el seu lloc en l'economia del segle XXI. Irònicament, no ens podem aventurar a preveure l'economia més enllà d'una setmana.
- Culturals: com podem educar als nens i nenes per a que tinguin una identitat cultural en comú? (globalització)
En aquest cas, es fa una crítica perquè es vol arribar al futur d'aquestes noves generacions utilitzant els mateixos recursos dels que disposàvem i fèiem servir en un passat. Això inclou alienar les persones que no veuen del tot clara la utilitat de l'escola.
Des de sempre, ens han educat amb l'idea que, si t'esforces al màxim, obtens unes bones qualificacions i et gradues a la universitat, no has de tenir problemes per a trobar una bona feina. El tema és que actualment, una titulació ja no és garantia de treball, encara que, potser, ajuda.
Aquest assumpte es pot explicar tenint en compte quan es va crear el nostre sistema educatiu així com el coneixem. Abans hi havia la possibilitat d'estudiar, però només amb els jesuites i pagant altes sumes de diners. L'educació com la coneixem, es va crear en una altra època, concretament al segle XIX durant la Il·lustració. Aquesta educació estava pensada per a tothom, de manera gratuïta i obligatòria, tot i que moltes persones no hi estaven gens d'acord, considerant que s'havien de mantenir les classes socials com fins llavors, sense obrir portes a les persones de grups més baixos.
Aquest sistema es centra totalment en les habilitats acadèmiques o intel·lectuals de les persones, separant aquelles persones bones de les dolentes.
Actualment, es reben moltes queixes de la falta de concentració o interès de l'alumnat, però hi ha molts corrents que consideren que això es deu a la gran quantitat d'informació de la que disposem i que l'educació, veient els canvis de paradigmes i els canvis que s'estan produint en societat, no s'ha pogut adaptar tant ràpidament a la nova realitat. Tots hem de seguir el mateix patró.
Per altra banda, veiem com el paper de les arts cada cop és menys valorat. Allò que ens ajuda a veure les coses des d'altres visions o ens ajuda a sentir-nos vius, que ens desperta, queda ocultat sota allò que ens fa estar estàtics durant diverses hores al dia, amb posició fixa, en silenci, i alienant-nos com a persones.
Un altre element que es critica del sistema educatiu actual és la divisió de les persones segons les edats, sense tenir en compte les seves necessitats o bé les seves capacitats d'aprenentatge, que no sempre han de seguir un patró segons l'edat de cada persona. Finalment, sembla que es tracti d'una cadena de fabricació on, l'únic que importa és "en quin any vas ser fabricat".
Realment, tots aquests temes han estat tractats per molts professionals, però quasi mai es troben alternatives o noves idees per a canviar aquest sistema educatiu que realment siguin útils. En aquest cas, Sir Ken Robinson considera que s'han de canviar les capacitats humanes, i entendre que, si realment treballem millor en grup, no és gaire normal que finalment ens separin com a individus aïllats dels demés per fer les feines, on després de la nostra experiència acadèmica es decidirà si realment valem per aquest sistema o no.
Considero que encara que és un vídeo una mica breu i ràpid, tracta molts d'aspectes importants a l'hora de considerar noves reformes o nous sistemes educatius que ajudin a noves generacions a créixer de forma diferent i molt més satisfactòria que fins avui en dia.
Igualment, considero que totes les crítiques són molt encertades, però trobo a faltar moltes respostes.
Sabent que l'educació és una gran arma pel canvi social, perquè no en fem un ús correcte?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada