La educación, una profesión con futuro.

Després de llegir un article titulat “La educación, una profesión con futuro” de Damian Dovarganes, AP m’agradaria destacar que:

-          Sempre ha existit la necessitat de l’educació: com es comenta en aquest article, antigament va sorgir l’educació per la necessitat que hi havia de transmetre coneixements populars a totes les generacions.

-          L’educació és la clau per a la supervivència i el creixement de la humanitat: relacionat amb el punt anterior, es considera que gràcies a aquesta transmissió de coneixements, s’ha donat una complexitat dels processos d’ensenyament-aprenenetage, que han modificat les capacitats de les persones. És a dir, gràcies a l’educació, l’aparell cognitiu s’ha anat desenvolupant al llarg del temps.

-          Les TIC no poden substituir els docents: segons l’article es preveia que els docents deixessin d’existir, per donar peu a les possibilitats de la tecnologia en l’educació.

-          El paper del professorat no està desvalorada o en un mal moment: en aquest cas, en l’article es considera que molt lluny de ser substituïts per les noves tecnologies, es considera que l’educació i els seus docents passen per un procés de recuperació:
“Por lo tanto, es necesario analizar, aunque sea brevemente, este retorno firme de la profesión docente tras un período oscuro en el que los/las responsables en todas partes se tomaron la libertad de recomendar una “MacDonaldización” de la educación, especialmente en los países más vulnerables, y estaban estudiando la posibilidad de imponer una “producción” masiva de docentes en perjuicio de criterios esenciales de competencia y calidad.”

Des del meu punt de vista, no és cert que hi ha una millora de l’educació. Ni tan sols considero que hi hagi una millora en la situació dels docents, ni tampoc una revalorització de l’escola.

Aquest fet em porta a qüestionar-me el tipus d’informació que va motivar a fer aquest article al seu autor, en un moment com en l’actual, on es el ministeri d’educació rep diverses retallades severes, que deixen a molts professionals al carrer, a nens i nenes en edat d’escolarització obligatòria en aules massificades,...

Quina és la font d'informació que potencien articles com aquest? 

http://worldsofeducation.org/spa/magazines/articles/114

"La educación debería liderar el cambio"

En aquest cas, he escollit una entrevista que va tenir el diari "El Confidencial" amb el Claudio Naranjo, un psicòleg xilè , que és un dels representants més importants de l'humanisme contemporani. 

Durant aquesta entrevista, Naranjo explica que actualment les persones estem patint i molts cops no en som conscients. És per això que sorgeixen depressions, malalties psicosomàtiques, pèrdua de la motivació i el sentit de la vida. Des d'aquesta visó psicològica de les persones, és des d'on ens fa entendre que un canvi és possible i necessari. En aquest cas, s'aposta per un canvi personal i un canvi cap a una nova educació. 

Naranjo afirma que per canviar el món hem de canviar l’educació, en aquest cas considera la institució més antiquada és l'educació, l'escola. Avui en dia l'educació ja no té tanta importància com abans, ara l'educació està al servei del poder i de les empreses. És per això que molts cops l'educació vol individus dormits, que segueixin masses sense molestar. No en som conscients, perquè hem estat educats d'aquesta manera i no ens ho havíem plantejat mai, i ja no volem anar més enllà com hauria de ser, sinó que ens conformem en saber allò que ens diuen que hem de saber.

Per altra banda, per molt que critiquem el sistema educatiu tal i com el concebem actualment, som els principals culpables de que aquest segueixi funcionant i en actiu. 

Per tant, l'única cosa que ens podria ajudar a resoldre els nostres problemes és un canvi de consciència diferent del que ens ha creat. Per tant, hauríem de ser els primers en lluitar per aquest canvi. Si l'educació canvia, si és que canvia, serà perquè canviaran els individus. Així doncs, decideix fer una comparació entre el nostre sistema educatiu i un vaixell que mica en mica va naufragant: 

“El colapso del sistema es nuestra única esperanza para construir algo mejor. No debemos preocuparnos por que se hunda o no el barco, debemos preocuparnos por encontrar el barco salvavidas”.

Què podem fer nosaltres per crear un nou sistema? Fins quan resistirem en aquest vell vaixell? Podrem crear-ne un de nou? Serà capaç d'adaptar-se?

Actualment, sabem que el sistema educatiu és una organització cada cop més cara i complicada, s’està fent un gran negoci en relació a l’educació. Les reformes no miren per millorar la qualitat educativa, sinó per millorar el sou d’aquells que viuen de l’educació.

Tot i que hi ha moltes persones que es preocupen per l’educació, molts cops encara s’oblida quina és la finalitat màxima de l’educació i no ofereix el que realment es reclama. Per tant, tal i com vaig comentar en la publicació anterior, actualment, l’educació es tracta d’una fàbrica que crea persones que puguin entrar al món laboral tal i com les volen les diferents empreses.

És cert que l’escola ha aportat molt a la societat, ha reduït l’analfabetisme, en alguns casos ha compensat les desigualtats socials i ha intentat preparar les persones per un futur. Tot i així, també ha ajudat a difondre només un únic plantejament i ha separat aquells que han fracassat a l’escola i els que tenen algun títol. Realment, aquesta no era la utilitat principal de l’educació, alguna cosa falla. Tot i sabent-ho, seria possible desmuntar l’escola tal i com la coneixem?

http://www.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/2013/03/03/ldquola-educacion-deberia-liderar-el-cambio-pero-es-la-institucion-mas-obsoletardquo-115908/

L'educació per competències

“LA EDUCACIÓN POR “COMPETÉNCIAS” Y EL NEOLIBERALISMO” 

En aquest article d’anàlisi de Natalia Buacio, una periodista, ens parla sobre l’educació per competències, considerant que aquesta no és més que un nou invent del neoliberalisme que potencia una visió totalment mercantil o comercialitzada dels alumnes. 

Segons Buacio, actualment es prioritza el “saber fer” i ja no s’avaluen els coneixements dels que disposen els estudiants, sinó allò que saben fer i com es comporten: responsabilitats, eficiència, iniciativa, treball en grup,... dividint l’educació en tres grans pilars: el saber ser (comportaments), saber fer (habilitats) i els sabers (coneixements). 

Un cop feta aquesta divisió, s’haurien de crear tres nivells diferents per tal de veure quin és la profunditat de l’adquisició d’aquestes competències: competències bàsiques, competències genèriques i competències específiques segons el domini que es tinguin d’aquestes. Per tant, podríem estar davant d’un model d’educació que només promogui l’ocupabilitat dels seus alumnes, obligant-los a adquirir les formes que ara són necessàries per a la societat?

És cert que l’educació en competències es basa en el constructivisme pedagògic?

Segons l’autora d’aquests text, no. Encara que molts cops es considera que l’educació en competències no és més que el constructivisme pedagògic de Piaget, Vygotsky i Freinet, amb els arguments que aquí es plantegen, es veuen les diferències clares d’aquestes dues concepcions teòriques de l’educació. 

Per tant, és totalment erroni creure que realment l’educació en competències té en consideració el constructivisme pedagògic de Piaget i Vygotsky, perquè no comparteixen ni objectius, ni metodologies ni tampoc visions similars de la realitat. 

Quins són els principals beneficiats de l’educació per competències?

Segons es reflexa en aquest article, hi ha una creença de cada cop major que considera que hi ha molts d’interessats en l’educació en competències. 

<<En mundo marcado por la crisis económica y social, la injusticia, la desigualdad, la discriminación, la corrupción generalizada, no es muy conveniente para las clases dominantes que los estudiantes reflexionen sobre la realidad. Es mejor atiborrarlos de la falsa idea de que si hablan inglés y saben manejar una computadora, se habrán salvado del desempleo y la miseria.>>

Es considera que les competències no formen treballadors especialitzats o professionals en àrees específiques, sinó que crea assalariats dúctils, que siguin capaços d’adaptar-se a totes les circumstàncies que es puguin donar, per tant, que sigui útil. En aquest cas, es pot fer referència a Karl Marx, quan considerava que el treball concret, es podia transformar en treball abstracte (capitalisme). 

Així doncs, el que es pretenia era que no importava la capacitat del treballador per a crear un producte, sinó que s’havia de donar més importància al domini d’una sola tècnica o habilitat personal, simplificant els processos laborals i una divisió social de cada cop més evidents (taylorisme i fordisme) per minimitzar costos de mà d’obra, augmentant la plusvàlua i l’enriquiment de les empreses. 

Per tant, es considera que l’educació per competències es impulsada pel Banc Mundial, que pretenen que empobrir la classe treballadora, amb els treballs precaris actuals i els salaris baixos que hi ha actualment.

Hem de tenir en compte que “competències” és un concepte d’empresa, que es relaciona amb competitivitat, productivitat i força de treball per capital. Un altre gran interessada segons l’article és l’OCDE, que pretén reformar el marc de l’educació a tota Europa per aconseguir unes competències bàsiques necessàries pel desenvolupament de les nostre vides personals, ciutadanes, cohesives socialment i l’ocupabilitat. No hi ha res més enllà del treball? Perquè actualment, en un moment de dura crisi econòmica, es prioritza l’èxit del mercat i de les empreses i es deixen tant en evidència a les persones? Si es pretén que mitjançant l’educació les persones augmentin la seva ocupabilitat, perquè els diplomes i títols ja no tenen un pes concret en el currículum dels treballadors, i passen a ser una simple competència més?

http://edicioncuyo.com/novedades/index/la-educacion-por-competencias-y-el-neoliberalismo

Changing paradigms

Per l'entrada d'aquesta setmana he escollit un vídeo de Sir Ken Robinson, (Liverpool, Anglaterra, 1950) educador, escriptor i conferenciant britànic expert en creativitat, ensenyament i recursos humans.

En aquest vídeo tracta el tema del canvi constant dels paradigmes, fet que afecta de ple en l'educació.



Segons Sir Ken Robinson hi ha dos motius o factors principals per a entendre aquests canvis:

1. Econòmics: les escoles d'avui en dia es preocupen per saber com hem d'educar als nens i nenes perquè trobin posteriorment el seu lloc en l'economia del segle XXI. Irònicament, no ens podem aventurar a preveure l'economia més enllà d'una setmana.
2. Culturals: com podem educar als nens i nenes per a que tinguin una identitat cultural en comú? (globalització)

En aquest cas, es fa una crítica perquè es vol arribar al futur d'aquestes noves generacions utilitzant els mateixos recursos dels que disposàvem i fèiem servir en un passat. Això inclou alienar les persones que no veuen del tot clara la utilitat de l'escola.

Des de sempre, ens han educat amb l'idea que, si t'esforces al màxim, obtens unes bones qualificacions i et gradues a la universitat, no has de tenir problemes per a trobar una bona feina. El tema és que actualment, una titulació ja no és garantia de treball, encara que, potser, ajuda. 

Aquest assumpte es pot explicar tenint en compte quan es va crear el nostre sistema educatiu així com el coneixem. Abans hi havia la possibilitat d'estudiar, però només amb els jesuites i pagant altes sumes de diners. L'educació com la coneixem, es va crear en una altra època, concretament al segle XIX durant la Il·lustració. Aquesta educació estava pensada per a tothom, de manera gratuïta i obligatòria, tot i que moltes persones no hi estaven gens d'acord, considerant que s'havien de mantenir les classes socials com fins llavors, sense obrir portes a les persones de grups més baixos. 

Aquest sistema es centra totalment en les habilitats acadèmiques o intel·lectuals de les persones, separant aquelles persones bones de les dolentes.

Actualment, es reben moltes queixes de la falta de concentració o interès de l'alumnat, però hi ha molts corrents que consideren que això es deu a la gran quantitat d'informació de la que disposem i que l'educació, veient els canvis de paradigmes i els canvis que s'estan produint en societat, no s'ha pogut adaptar tant ràpidament a la nova realitat. Tots hem de seguir el mateix patró. 

Per altra banda, veiem com el paper de les arts cada cop és menys valorat. Allò que ens ajuda a veure les coses des d'altres visions o ens ajuda a sentir-nos vius, que ens desperta, queda ocultat sota allò que ens fa estar estàtics durant diverses hores al dia, amb posició fixa, en silenci, i alienant-nos com a persones. 

Un altre element que es critica del sistema educatiu actual és la divisió de les persones segons les edats, sense tenir en compte les seves necessitats o bé les seves capacitats d'aprenentatge, que no sempre han de seguir un patró segons l'edat de cada persona. Finalment, sembla que es tracti d'una cadena de fabricació on, l'únic que importa és "en quin any vas ser fabricat".

Realment, tots aquests temes han estat tractats per molts professionals, però quasi mai es troben alternatives o noves idees per a canviar aquest sistema educatiu que realment siguin útils. En aquest cas, Sir Ken Robinson considera que s'han de canviar les capacitats humanes, i entendre que, si realment treballem millor en grup, no és gaire normal que finalment ens separin com a individus aïllats dels demés per fer les feines, on després de la nostra experiència acadèmica es decidirà si realment valem per aquest sistema o no.

Considero que encara que és un vídeo una mica breu i ràpid, tracta molts d'aspectes importants a l'hora de considerar noves reformes o nous sistemes educatius que ajudin a noves generacions a créixer de forma diferent i molt més satisfactòria que fins avui en dia.

Igualment, considero que totes les crítiques són molt encertades, però trobo a faltar moltes respostes. 

Sabent que l'educació és una gran arma pel canvi social, perquè no en fem un ús correcte?