Estudiar a Suècia: sistema públic, gratuït i de qualitat.

Avui parlaré del sistema educatiu de Suècia. Tot i que no es posa gaires vegades d'exemple, el sistema educatiu de Suècia és un dels millors junt amb Finlàndia, Holanda i Bèlgica.

Per destacar-ne alguns dels punts més curiosos, veiem que:

• La despesa en educació que fa Suècia és un dels més elevats de tots els països occidentals, 7’3 del PIB, mentre que Espanya només un 4’3, a Estats Units un 6’9 o a Portugal un 4’9.
• La majoria d’alumnes es troben a l’etapa de primària (61%), un 20’2% a Secundària i un 18’9% a l’etapa superior.  Així doncs, veiem que el seu sistema és d’escolaritat obligatòria llarga (dels 7 als 16 anys) que es divideix entre primària (dels 7 als 13 anys) i secundària (obligatori de 13 a 16 o postobligatori de 16 a 18 segons l’etapa). També hi ha guarderies a nivell preescolar dels 4 als 7 anys.

• A Suècia treballen a primària el 63,4% dels professors, en Secundària el 19,1% i en Educació Superior el 17,5%. Aquest model d'escola va portar canvis en el currículum que va passar de ser comú i controlat per l'estat a un currículum molt més obert en el qual els sindicats de professors, els pares i els grups polítics locals poden influir en l'escolarització.
• Els seus professors tenen un nivell de formació dividit en quatre graus: educació infantil, primària, secundària o secundària superior, però igualment es té en compte la formació inicial i la formació permanent.
• El seu és un sistema descentralitzat fins al nivel de municipi, és a dir els diferents pobles tenen poder de decisió total sobre el sistema educatiu.

 Però el que més sorprèn d'aquest sistema és el seu financament i pecualiaritats que queden molt ben definits en aquest vídeo, on es fa una comparativa entre el sistema educatiu a Espanya, Turquia, Hong Kong, Corea del Sud, Grècia i França:  http://www.tv3.cat/videos/4552192/Estudiar-a-Suecia

Tractament Integrat de les Llengües

Després de molts debats, sembla a ser que el projecte de deret del tractament integral de llengües (TIL) s’aprovarà durant aquest més i s’aplicarà el pròxim curs escolar.

Segons en conseller d’Educació, Cultura i Universitats, Rafael Bosch, aquesta mesura s’anirà aplicant progressivament i considera que tots els professionals es troben capacitats per a fer-ho.

Tot i així, es considera que 1.300 professionals s’hauran de formar en una tercera llengua per a poder augmentar la seva capacitat lingüística, ja que ara serà obligatori acreditar ens nivells B2 o el C1.

En aquest cas, es pretén que els alumnes tinguin més hores d’anglès, intentant fer un equilibri entre castellà i català, suposadament, per equilibrar-ne l’ús i la convivència entre llengües.

Encara manca que l’administració consideri quins són els percentatges que s’han d’utilitzar en les assignatures en cada llengua. És tant complicat que una mateixa assignatura s’haurà de treballar des de diferents llengües. No és aquest un indici de confusió entre els alumnes? Treballar en català o castellà una assignatura és més normal, que no en una mateixa assignatura haver de treballar dies en català, dies en castellà i altres en anglès...

Actualment, encara no hi ha uns percentatges tancats, però es preveu que es farà un 30% d’ús de cada llengua a cada matèria. Els percetntatges que sobrin del que es decreti quedarà en mans de cada centre, per tant, es deixa una mínima autonomia als centres.

Realment, quins seran els beneficiaris d’aquestes noves lleis? Podran tots els professionals adquirir els nous títols de llengües abans del curs que ve? Podran els alumnes adaptar-se a aquesta nova realitat?

Encara hi ha molts d’interrogants sense resoldre, i tot i així, la llei segueix endavant...

Fonts consultades: 

http://www.racocatala.cat/forums/fil/172584/centenar-centres-recullen-firmes-contra-decret-llenges-illes-balears-pitises

http://www.menorca.info/menorca/469203/decreto/tratamiento/lenguas/aprobado/consell/govern/mes/aplicara/proximo/curso

http://www.mestresiprofessors.cat/controladors/frontoffice.php?Popcio=fitxa_not&id=405&fil_tema=2 

Llibres en modalitats insulars del català

Després de veure la polèmica que hi ha ara a Catalunya ara que es vol implantar l’ensenyament en llengua castellana, a les Illes Balears tenim un debat una mica similar. Fa quatre dies exactament sortia aquest article al Diari de Mallorca, al Diari Menorca i a Última Hora: 

http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2013/04/10/proximo-curso-habra-libros-texto-modalidades-insulares-catalan/837985.html

http://www.menorca.info/balears/469103/bauza/anuncia/libros/texto/disponibles/balear/curso/

http://ultimahora.es/menorca/noticia/noticias/baleares/bauza-promete-circulo-balear-libros-texto-balear-proximo-curso.html

Des de sempre, les persones residents a les illes hem vist que el nostre dialecte mai es tenia en compte i no se’n podia fer ús en àmbits legals, educatius, polítics,... Doncs bé, després d’haver rebutjat la possibilitat de fer totes les classes amb castellà, com es vol implantar a Catalunya, els residents a les Illes Balears, han considerat que ara és el moment oportú per reivindicar els seus drets i intentar donat estacada al català i castellà com a llengües oficials del territori, intentant que el “balear” (menorquí, mallorquí i eivissenc) prenguin més importància i valor del que té actualment.

Degut a una promesa electoral de l’actual president de les Illes Balears, Ramón Bauzá, s’han iniciat les beques a les editorials per tal d’editar els llibres de text de les escoles en idioma balear, i no en català o castellà com fins ara per promoure i apropar expressions típiques balears a les noves generacions per evitar la seva mort en l’oblit.

Realment aquesta nova iniciativa ha sorprès molt tothom, considerant que la llengua balear, de moment, no existeix, sinó que es tracta d’un dialecte del català estàndard.   

Així doncs, realment cal fer tot aquest desemborsament econòmic (75.000€) per crear uns llibres que com a mínim, es faran servir dos anys i seran obligatoris per tot l’alumnat des de primer de primària fins a segon de batxillerat que probablement no tindran sortida?

Realment, hi ha moltes raons polítiques que promouen aquesta nova iniciativa però, estan tots els balears d’acord amb aquesta nova actuació del govern?

El futur de l'educació

Avui faré una entrada una mica diferent. No em centraré en cap article, ni llibre, ni tampoc cap vídeo. Aquesta setmana, parlaré d'una conferència que es va fer el passar divendres al meu poble, Es Migjorn Gran.

Es Migjorn Gran és un petit poble de 32 km² del centre meridional de Menorca (Illes Balears) d'uns 1409 habitants.

Per poder explicar una mica amb més deteniment el context on ens situem, he realitzat un petit vídeo on pretenia mostrar alguns dels racons més bonics del meu poble i també algunes de les cales o paisatges més visitats que tenim a l'illa de Menorca: https://www.youtube.com/watch?v=N1pQb71zdeE 

Un cop situats, m'agradaria explicar que aquesta conferència tractava temes prou interessants com són el serveis socials, diferents escoles, el poliesportiu i la biblioteca d'aquest poble.

Concretament, en aquesta conferència es va tractar el tema de com es racionalitzaria l'administració pública del nostre poble. Com a conseqüència de les retallades que s'esperen, el nosatres poble es veuria afectat en molts de sentits, des de no tenir una oficina de correus al poble, fins a la pèrdua dels serveis socials, de l'escoleta infantil de 0 a 3 anys, de l'escola de música, del poliesportiu i de la biblioteca.

Des del meu punt de vista, hi ha moltes altres coses que es podrien veure afectades per causa de la crisi, o per falta de recursos per part de l'administració pública. Tot i així, es decanten per a treure recursos realment necessàris en un poble com el nosatre com són els anteriorment citats. 

Tenint en compte que som un poble amb una població realment envellida, quin serà l'efecte de tancar el centre de dia per a persones grans? com es podran valdre les persones grans que necessiten ajuda a casa? on hauran de portar els pares els seus fills de 0 a 3 anys? A Mercadal? Ferreries? Tenint en compte que som el poble de Menorca, amb una de les millors bandes de música, on hauran d'estudiar els joves musics si ara tanquen l'escola de música de tota la vida? Després d'haver ampliat i millorat el poliesportiu, cal ara que està en marxa, tancar-lo? Què passarà amb tots els documents històrics que es guarden en exposició a la biblioteca de Migjorn? On hauràn d'acudir els nens i nenes que setmanalment van a buscar llibres per a la lectura?

Realment han anat a retallar allà on més ens cal. I és que, des del meu punt de vista, aquestes retallades en educació, en aquest cas, intel·lectual, músical i infantil, no fan més que empitjorar l'educació de  futures generacions i desvirtuar tot allò pel que els migjorners i migjorneres vam haver de lluitar molt. 

Esperem que realment aquesta conferència hagi pogut obrir els ulls a una població molt adormida, que viu molt lluny de conèixer la realitat que ens envolta, i considerin que aquestes només són una de les mesures que ens afectaran mica en mica, de cada cop més. 

Això només ha començat... què podem esperar d'un futur que ens ofega mica en mica?