Desallotjament de la Universitat

Per tal de fer la última entrada en aquest blog en el marc de l'assignatura de "Pedagogia Internacional" vull tractar una notícia que va ocòrrer just fa uns dies a Barcelona.

Tot i que no s'ha fet gaire ressó, alguns alumnes i professors de la Universitat de Barcelona han estat defensant els seus drets i demostrant el seu descontent contra les retallades pressupostàries en educació.

Per demostrar la seva postura davant aquests fets, van decidir manifestar-se al recinte de l'edifici històric de la universitat al centre de Barcelona.  Es tractava d'una manifestació d'opinions força pacífica, però tot i així, els Mossos d'Esquadra van decidir desallotjar els estudiants i professors (entre 60 i 80) que es trobàven allà per segona nit consecutiva dormint.

Les principals queixes, segons la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP) que es tenien eren:

• Les retallades de pressuposts previst per aquest any a la UB.
• Rebaixa de personal docent i investigador de 2.4 milions d'euros
• Rebaixa de personal administratiu i de serveis de 1.6 milions d'euros. 

Segons un comunicat de la Universitat seguiran dialogant amb els diferents agents que hi estan implicats per poder evitar aquestes retallades que cada vegada sembla que ens ofegaran més. Diu així:  

"Davant la no acceptació de les vies de contacte i aproximació iniciades des de dijous, la violència exercida en l'impediment del Consell de Govern, la infructuosa negociació feta per la unitat de mediació dels Mossos d'Esquadra i la presència de persones externes a la Universitat, els cossos de seguretat públics han procedit al desallotjament pacífic del grup de persones que ocupaven el vestíbul principal de l'Edifici Històric de la UB per tal de recuperar la normalitat i protegir el patrimoni universitari.L’equip de govern de la UB, tal com ha manifestat en reiterades ocasions, comprèn i comparteix les preocupacions sobre la situació actual de la universitat pública i continuarà reivindicant i defensant uns recursos suficients per a la Universitat, la prioritat del capítol de personal, i l’accés i la continuïtat en els estudis universitaris sense que la restricció econòmica sigui un obstacle insalvable.La UB torna a reiterar la voluntat de diàleg constant amb tots els actors vinculats amb la Universitat en un context que presenta grans dificultats econòmiques."

Com es trobarà el panorama educatiu dins d'aquí uns anys? De moment es donen moltes reformes i poques apostes per ella!

Aprovació de la Llei Wert

Si la setmana passada publicava al blog que la Reforma Wert havia estat aplaçada perquè encara s'havien de pulir alguns aspectes (sobretot econòmics), just ahir el Consell de Ministres va acabar aprovant la Llei Wert, tot i les posicions contraries que encara s'estaven donant.

Després d'haver estat modificada molts cops, ja ha estat aprovada i per tant, m'agradaria destacar algunes de les reformes que d'aquesta nova llei es derivaran:

• Totes les comunitats han de fer les seves classes en castellà. En el cas de Catalunya, tots els alumnes que vulguin estudiar en castellà podràn. Pagaran els professors els ministres i, es descomptarà de la financiació de Catalunya. (5000€ per alumne)
• A partir d'ara, a final de cada etapa educativa els alumnes hauran de passar diverses proves de nivells per a poder accedir a cursos superiors.
• Desapareix el curs de 4rt d'ESO com l'enteníem abans. Ara es concep com un crus preparatori de FP o batxillerat. 
• Desapareix l'Educació per a la Ciutadania. 

Cal tenir en compte que la LOMCE encara portarà més polèmica i que encara hi ha molta oposició a comunitats com Catalunya, País Vasc i a totes aquelles on governa el PSOE.
Unes de les mostres més visibles que estàn actualment a la xarxa deixen molt clar el descontent de la majoria de la població i, sobretot, de persones compromeses en l'educació.

Fonts d'informació: 

http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/wert-reta-govern-con-imposicion-del-castellano-como-lengua-vehicular-2393274

http://www.lavanguardia.com/politica/20130517/54373594899/consejo-de-ministros-aprueba-lomce.html

Reforma Educativa: La llei Wert.

Aquesta setmana hem estat presents d'un fet una mica peculiar que s'ha anat donant al llarg de diferents manifestacions o protestes: les classes universitàries es donen a l'aire lliure.

Fins aquí tot sembla normal, però el fet que ha creat que aquesta notícia rebés tanta repercussió és que el professor encarregat d'impartir aquesta classe a l'aire lliure no era ningú més que Juan Pablo Wert, el germà de l'actual Ministre de Cultura, José Ignacio Wert. "Wert contra Wert"

Just dos dies després d'aquest cop per al Ministre de Cultura, s'ha fet públic l'aplaçament per part del Govern de la Llei Wert. En aquest cas, s'assegura que s'aplaça ja que no volen que la població exploti més, ja que durant tota la setmana s'han anat donant moltes jornades de vaga i de moltes manifestacions. 

També es demana al ministre que acabi de formular adequadament el text, ja que hi ha alguns elements que eviten que hi hagi un consens entre les parts i també donar resposta a les problemàtiques que presenten actualment les llengües i la religió. 

Serà aquest el fi de la reforma educativa Wert? 

Principals fonts d'informació: 

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/05/07/actualidad/1367927212_133455.html

http://www.diariodemallorca.es/nacional/2013/05/07/diferentes-visiones-hermanos-wert/843816.html 

http://www.eldiario.es/sociedad/Gobierno-Wert-evitar-estallido-social_0_130537794.html

"Las universidades catalanas tienen más de 3.000 alumnos morosos"

Per a l'entrada d'aquesta setmana, m'he decantat per una notícia del dos de maig del diari El País.

En aquest article, s'explica que molts dels alumnes que han anat seguint el curs a diverses universitats catalanes, han hagut d'optar per deixar les seves titulacions ja que no poden fer front a les matrícules o taxes.

Després de l'augment del 67% del preu de les matrícules, i que s'hagin canviat els requisits per a poder tenir una beca d'estudis, han fet que molts d'estudiants no puguin acabar les seves titulacions, o bé intenten demanar ajudes a altres institucions per tal de poder fer front a aquests pagaments.

Realment, les matrícules són molt cares i, amb els temps que còrren, no tothom s'ho pot permetre com abans. El que més m'ha sobtat d'aquesta notícia és que posa més importància en que les universitats estan preocupades per no rebre mai els diners que aquests estudiants deuen, a intentar trobar possibles solucions per fer que tots puguin seguir els seus estudis i deixar en segon pla el tema econòmic. Tot i que a la UB, la UAB i la URV han intentat fer una repesca de tots aquests estudiants que no han pogut pagar les matrícules, tot i que sembla que no són suficients per tots els casos que s'estan donant.

També cal comentar que la URV és la única que deixax anul·lar la matrícula sense haver de pagar una sèrie de costs. Realment la situació està complicada i cada cop més... El problema quan no pagues la matrícula és que es perden tots els drets administratius, es pot seguir anant a classe i fer els exàmens, però no es posen les notes a les actes, per tant, no es pot fer una matrícula l'any següent ni rebre cap títol ni certificat. Així doncs, en quasi totes les universitats, si et vols tornar a matricular has de pagar la matricula de l'any passat i la del pròxim any.

Amb aquestes mesures i la situació actual, tornarem a reviure un sistema educatiu el·litista?

Font d'informació: http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/05/01/catalunya/1367425149_462255.html

Estudiar a Suècia: sistema públic, gratuït i de qualitat.

Avui parlaré del sistema educatiu de Suècia. Tot i que no es posa gaires vegades d'exemple, el sistema educatiu de Suècia és un dels millors junt amb Finlàndia, Holanda i Bèlgica.

Per destacar-ne alguns dels punts més curiosos, veiem que:

• La despesa en educació que fa Suècia és un dels més elevats de tots els països occidentals, 7’3 del PIB, mentre que Espanya només un 4’3, a Estats Units un 6’9 o a Portugal un 4’9.
• La majoria d’alumnes es troben a l’etapa de primària (61%), un 20’2% a Secundària i un 18’9% a l’etapa superior.  Així doncs, veiem que el seu sistema és d’escolaritat obligatòria llarga (dels 7 als 16 anys) que es divideix entre primària (dels 7 als 13 anys) i secundària (obligatori de 13 a 16 o postobligatori de 16 a 18 segons l’etapa). També hi ha guarderies a nivell preescolar dels 4 als 7 anys.

• A Suècia treballen a primària el 63,4% dels professors, en Secundària el 19,1% i en Educació Superior el 17,5%. Aquest model d'escola va portar canvis en el currículum que va passar de ser comú i controlat per l'estat a un currículum molt més obert en el qual els sindicats de professors, els pares i els grups polítics locals poden influir en l'escolarització.
• Els seus professors tenen un nivell de formació dividit en quatre graus: educació infantil, primària, secundària o secundària superior, però igualment es té en compte la formació inicial i la formació permanent.
• El seu és un sistema descentralitzat fins al nivel de municipi, és a dir els diferents pobles tenen poder de decisió total sobre el sistema educatiu.

 Però el que més sorprèn d'aquest sistema és el seu financament i pecualiaritats que queden molt ben definits en aquest vídeo, on es fa una comparativa entre el sistema educatiu a Espanya, Turquia, Hong Kong, Corea del Sud, Grècia i França:  http://www.tv3.cat/videos/4552192/Estudiar-a-Suecia

Tractament Integrat de les Llengües

Després de molts debats, sembla a ser que el projecte de deret del tractament integral de llengües (TIL) s’aprovarà durant aquest més i s’aplicarà el pròxim curs escolar.

Segons en conseller d’Educació, Cultura i Universitats, Rafael Bosch, aquesta mesura s’anirà aplicant progressivament i considera que tots els professionals es troben capacitats per a fer-ho.

Tot i així, es considera que 1.300 professionals s’hauran de formar en una tercera llengua per a poder augmentar la seva capacitat lingüística, ja que ara serà obligatori acreditar ens nivells B2 o el C1.

En aquest cas, es pretén que els alumnes tinguin més hores d’anglès, intentant fer un equilibri entre castellà i català, suposadament, per equilibrar-ne l’ús i la convivència entre llengües.

Encara manca que l’administració consideri quins són els percentatges que s’han d’utilitzar en les assignatures en cada llengua. És tant complicat que una mateixa assignatura s’haurà de treballar des de diferents llengües. No és aquest un indici de confusió entre els alumnes? Treballar en català o castellà una assignatura és més normal, que no en una mateixa assignatura haver de treballar dies en català, dies en castellà i altres en anglès...

Actualment, encara no hi ha uns percentatges tancats, però es preveu que es farà un 30% d’ús de cada llengua a cada matèria. Els percetntatges que sobrin del que es decreti quedarà en mans de cada centre, per tant, es deixa una mínima autonomia als centres.

Realment, quins seran els beneficiaris d’aquestes noves lleis? Podran tots els professionals adquirir els nous títols de llengües abans del curs que ve? Podran els alumnes adaptar-se a aquesta nova realitat?

Encara hi ha molts d’interrogants sense resoldre, i tot i així, la llei segueix endavant...

Fonts consultades: 

http://www.racocatala.cat/forums/fil/172584/centenar-centres-recullen-firmes-contra-decret-llenges-illes-balears-pitises

http://www.menorca.info/menorca/469203/decreto/tratamiento/lenguas/aprobado/consell/govern/mes/aplicara/proximo/curso

http://www.mestresiprofessors.cat/controladors/frontoffice.php?Popcio=fitxa_not&id=405&fil_tema=2 

Llibres en modalitats insulars del català

Després de veure la polèmica que hi ha ara a Catalunya ara que es vol implantar l’ensenyament en llengua castellana, a les Illes Balears tenim un debat una mica similar. Fa quatre dies exactament sortia aquest article al Diari de Mallorca, al Diari Menorca i a Última Hora: 

http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2013/04/10/proximo-curso-habra-libros-texto-modalidades-insulares-catalan/837985.html

http://www.menorca.info/balears/469103/bauza/anuncia/libros/texto/disponibles/balear/curso/

http://ultimahora.es/menorca/noticia/noticias/baleares/bauza-promete-circulo-balear-libros-texto-balear-proximo-curso.html

Des de sempre, les persones residents a les illes hem vist que el nostre dialecte mai es tenia en compte i no se’n podia fer ús en àmbits legals, educatius, polítics,... Doncs bé, després d’haver rebutjat la possibilitat de fer totes les classes amb castellà, com es vol implantar a Catalunya, els residents a les Illes Balears, han considerat que ara és el moment oportú per reivindicar els seus drets i intentar donat estacada al català i castellà com a llengües oficials del territori, intentant que el “balear” (menorquí, mallorquí i eivissenc) prenguin més importància i valor del que té actualment.

Degut a una promesa electoral de l’actual president de les Illes Balears, Ramón Bauzá, s’han iniciat les beques a les editorials per tal d’editar els llibres de text de les escoles en idioma balear, i no en català o castellà com fins ara per promoure i apropar expressions típiques balears a les noves generacions per evitar la seva mort en l’oblit.

Realment aquesta nova iniciativa ha sorprès molt tothom, considerant que la llengua balear, de moment, no existeix, sinó que es tracta d’un dialecte del català estàndard.   

Així doncs, realment cal fer tot aquest desemborsament econòmic (75.000€) per crear uns llibres que com a mínim, es faran servir dos anys i seran obligatoris per tot l’alumnat des de primer de primària fins a segon de batxillerat que probablement no tindran sortida?

Realment, hi ha moltes raons polítiques que promouen aquesta nova iniciativa però, estan tots els balears d’acord amb aquesta nova actuació del govern?