En aquest article, “Compartir para transformar” La innovación y la calidad salpican el sistema educativo, pero, ¿qué hay que hacer para que lo inunden?, extret de Cuadernos de pedagogía. Nº 431,
febrero de 2013 es planteja què hauria de canviar per a poder implantar
realment els canvis que es preveuen en el sistema educatiu.
En aquest cas,
Lourdes Martí Soler, directora de Cuadernos
de Pedagogía comenta alguns dels aspectes que ella considera que s’haurien
de tenir en compte a l’hora de crear
innovacions per al sistema educatiu, perquè molts cops aquests no s’acaben d’implantar
com estava previst o no tenen la repercussió que s’havia esperat.
Després de la
lectura de molts d’articles, considera que pot fer un resum simple sobre cinc
dels aspectes que considera que repercuteixen a l’hora de poder innovar i
millorar la qualitat del nostre sistema educatiu. Aquestes són:
1. Falten espais i temps per a
compartir: Actualment ja no existeixen o ja no es fa
tant d’ús als centres de professors, on s’aprofitaven aquests espais per a
poder intercanviar en xarxa diferents dinàmiques o coordinacions que abans es
donaven entre professionals. Actualment, considera que aquests intercanvis es
realitzen de forma virtual mitjançant les xarxes socials, degut a les
retallades que han tret hores de coordinació entre docents i centres. Així
doncs, cal tenir en compte que el resultat, poques vegades pot ser el mateix. Un
altre aspecte que s’hauria de tenir en compte és la dificultat d’aconseguir
espais i temps on puguin coincidir tots els professionals implicats
directament.
2. Falta actitut de valoració
pedagògica: Portem un ritme de vida tant accelerat que
pocs cops analitzem què ens funciona y què no funciona. Així doncs, no tenim en
compte perquè alguns cops caiem en l’error de pensar que nosaltres no fallem,
sinó que fallen els nostres alumnes, sense tenir en compte que, probablement, en
la nostra tasca, no ho preveiem tot. Hauríem de poder veure quines experiències
ens funcionen, per tal de poder-les transformar i millorar al llarg del temps.
3. Falta una idea de territori i
de col·laboració intercentres: La por actual que hi ha
ara a la competència, o la sensació que s’ha de competir, fa que perdem les
ganes de compartir amb les persones que ens rodegen aquelles bones pràctiques
que podrien ajudar a la comunitat a adaptar-les a les seves necessitats i
millorar igual que nosaltres. En relació al punt anterior, tenim por a l’error,
no volem que els altres ens superin, no admetrem que ens equivoquem, no voldrem
que els altres sàpiguen que ens equivoquem, però tampoc voldrem compartir la “fórmula
del nostre èxit”
4. Falta una formació inicial
per rompre inèrcies: com se’ns ha comentat molts cops
al llarg de la carrera, sabem que el nostre sistema d’ensenyament, molts cops
té relació amb la forma amb la que vàrem aprendre nosaltres, sense donar gaire
importància al desenvolupament integral de les altres persones. Així doncs,
perdem la visió que un canvi és possible i podria ser beneficiós. Sobretot a
les facultats d’ensenyament s’hauria de vetllar perquè els nous docents tinguin
el propòsit de canviar i rompre inèrcies del passat.
5. Falta de motivació dels
docents. Cal un nou estatut de Funció Pública Docent: aquest
factor és reconegut socialment. El fet que es vagi reduint el pressupost per a
l’educació pública, fa que molts docents ja no tinguin les mateixes ganes de
treballar. Igualment, hi ha poques convocatòries per a oposicions i 5000
interins ja no estan a l’aula.
Així doncs, fent
repàs a aquests cinc factors, considerem que és necessari un canvi a curt
termini per a que l’educació millori la seva situació actual i que el futur del
nostre país pugui millorar mica en mica gràcies a les noves generacions que es
beneficiïn d’aquests nova educació i visió del món: “Un nou món és possible”
